És evident que les darreres decisions del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, corroboren la idea que tenim que no vol ser considerat el bo de la pel·lícula, en relació a la magistrada de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela. En la primera comparativa va semblar que el jutge del Suprem era un jutge raonat i que traslladant el cas de l'Audiència Nacional al Tribunal Suprem resultaria una bassa d'oli. Després Pablo Llarena s'ha encarregat de demostrar que no era així.
Desconec a fons les lleis i per tant puc estar molt equivocat, però les decisió de no deixar participar els presos polítics en les votacions del Parlament on han estat escollits em fa l'efecte que vulnera un dels principis bàsics d'un estat de dret, que tant els agrada referenciar. Sense sentència condemnatòria no entenc que no puguin exercir un dret que la Justícia, també a Espanya, ens garanteix.
Llarena permet la delegació del vot, però no és ell qui regula el funcionament del Parlament català, i per tant qui pot acceptar o no la delegació de vot. Qui ho haurà de decidir? La Mesa del Parlament? En contra dels vots dels unionistes? Amb el perill que el Senat espanyol mantingui la vigència de l'article 155 de la Constitució?
Tot fa pensar que aquí només hi ha una realitat, i és la conxorxa espanyola per impedir que governin els guanyadors de les eleccions. Com que no se'n varen sortir amb els resultats, ara utilitzen jutges, magistrats, tribunals, policia i el que faci falta per impedir l'exercici de la democràcia a Catalunya. Tan difícil és que els estats europeus se n'adonin? Potser és que ja els va bé. Entre ells es protegeixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada