La resposta de totes les persones que ara fa dos anys varen votar la CUP i en aquesta ocasió han escollit altres opcions hauria de ser escoltada pels seus dirigents, no només de la CUP, sinó també d'aquelles formacions que han perdut suport tot i l'augment de la participació.
La CUP ha estat clau per aconseguir una majoria independentista al Parlament, però la sensació de molts és que només ha estat una clau numèrica, però ha posat molt difícil les coses, i les conseqüències de tot plegat només les han rebut, per ara, les altres dues forces independentistes. Han passat per defensors preferents de la independència, però s'han resguardat de la ira i càstigs dels jutges espanyols.
La reflexió dels dirigents de la CUP ha d'anar més enllà de les conseqüències d'aquesta legislatura fracassada, i valorar si la seva manera de fer té lloc dins de les institucions, o bé s'ha de limitar a fer la feina des del carrer, al marge de les regles de joc. És molt fàcil ser purista des de l'altra banda de la barrera, sense haver d'enfangar-se ni haver de donar la cara com han fet molts polítics d'ERC i el PDECat.
Aquesta reflexió també ha de servir per a altres institucions, com les municipals. La ciutadania valora la feina, les actituds, més enllà de les paraules i lliçons dogmàtiques. És assumint responsabilitats que es demostra el fons de les idees, és amb l'actuació de cada dia que podem conservar la confiança dels electors. Si darrera les paraules no hi ha res efectiu, la gent deixa de confiar-hi i els resultats electorals ho demostren clarament.
La feina dels tres diputats de la CUP de l'anterior legislatura va fer créixer la formació fins a 10. El treball i discursos d'aquests 10 diputats i diputades, ha fet que ara n'hi hagi només 4. És important que abans de començar aquesta nova legislatura la CUP reflexioni a fons quin paper vol jugar si és que desitja continuar comptant amb el suport dels catalans i catalanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada