Avui és d'aquells dies que hauria de deixar d'escriure perquè no puc expressar tot el que sento. La llibertat d'expressió al nostre país torna a estar suspesa per qui mana des d'Espanya i les seves instàncies judicials. No podem dir res els que pensem més o menys igual, però això no els passa als feixistes i ultradretans, que tenen l'empara del PP i els seus jutges.
És molt gros i no puc entendre aquelles persones que ja s'ho imaginaven, que el govern espanyol seria capaç d'arribar als extrems on ha arribat. Digueu-me innocent. No puc entendre tampoc que ments recargolades com la del senyor Albiol es trobin emparats per la Justícia i siguin la cara visible, a casa nostra, del govern de l'Estat. És cert que les enquestes li donen els pitjors resultats, però en tot cas és per culpa de la pujada que preveuen a l'extrema dreta de C's.
He acabat de llegir el llibre de Naomi Klein, "No n'hi ha prou amb dir No", i l'emprenyament que tens per haver de reconèixer la perversitat de la societat occidental del segle XXI, et fa veure que Espanya no estem millor en mans del PP, amb suport de C's i el PSOE, del Capital i de l'statu quo. Quan sortíem de les urpes del franquisme, poc ens imaginàvem que podíem arribar a la situació actual.
Continuo ocultant els meus pensaments d'avui, després de conèixer la decisió del jutge del Tribunal Suprem. No ho diré, no els revelaré, només dir-vos que la ràbia va per dins i que tot allò que em diferencia de les bandes feixistes de la ultradreta espanyola em permet actuar com a persona responsable dels meus actes i respectuós amb aquells que pensen diferent.
Estic convençut que la història posarà cadascú en el lloc que li correspon. Només desitjo que no sigui massa tard. Tal com en Toni Soler ha escrit, "Per damunt de tot, guanyar".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada