El PSC, un partit prescindible?

Vista la situació actual i el comportament dels diferents partits polítics catalans arribes a la conclusió que, en un intent de rendibilitzar millor el vot, el PSC i ICV han esdevingut prescindibles.  El cas d’ICV era pronosticable a partir del darrer relleu de lideratge i l’acceleració en la radicalització del seu portaveu al Parlament, el senyor Coscubiela, contra tot allò que fes tuf sobiranista.

El PSC ha perdut la possibilitat de recuperar el seu tarannà al llarg de la transició, i a semblança del PSOE s’ha alineat amb la dreta espanyolista, amb l’excusa d’un model federal impossible d’aplicar a l’Estat espanyol, tirant la tovallola a qualsevol lideratge per trobar una sortida, amb garanties, per a la Catalunya oprimida i cada vegada més asfixiada.

La lluita interna dels socialistes catalans, més o menys en somort, va acabar per esclatar amb una sortida a la desesperada dels components del PSC deixant tot el lideratge a la branca PSOE que va engruixir-se amb personatges com l’alcalde de Lleida, amb un gir de 180 graus després del seu fracàs per liderar el PSC.

Caldrà veure si ERC sap recollir el testimoni de l’esquerra catalana, o bé s’entossudeix en la seva ambivalència, per intentar acontentar tothom, deixant orfe el perfil que havia caracteritzat el nostre país fins a l’arribada, amb força, del partit de Jordi Pujol.

Desconeixem quin serà el futur polític més proper, després de l’aprovació parlamentària de les lleis del referèndum i de desconnexió i les corresponents anul·lacions del Tribunal Constitucional, però cal preveure que en la primera convocatòria electoral hi haurà grans canvis en el panorama parlamentari, i aquí es veurà el rèdit de les diferents postures dels partits polítics catalans.