A casa ens reincorporem al treball i l'estudi a partir de divendres i la setmana vinent. Les vacances, si tot et va bé, són esplèndides, però la tornada a la feina es fa feixuga, molt feixuga. La gran sort és que al cap d'unes hores d'estar treballant ja no te'n recordes que és tant bo desconnectar de tot allò que fas durant onze mesos l'any.
Enguany, a Catalunya, el mes de setembre serà especial, no dic ni bo ni dolent, sinó especial. Els independentistes, amb el govern català al capdavant, confiant poder organitzar el referèndum del dia 1 d'octubre. Els unionistes amb l'esperança que tot quedi en no-res i el dia 1 d'octubre sigui un diumenge normal i corrent, però no serà així. Tant si hi ha referèndum com si no n'hi ha, el diumenge 1 d'octubre no serà un dia normal.
Aquests dies de vacances si d'alguna cosa he desconnectat força ha estat de la política. Ara, amb la lectura dels diaris dels darrers deu dies d'agost suposo que em posaré al corrent, però us confesso que amb moltes ganes que el que hagi de passar, passi de pressa i retrobem l'estabilitat política i social, que fa falta.
Aquesta setmana és important perquè serà de transició de les vacances al treball, i una mala transició pot portar conseqüències molt desastroses, i sinó fixem-nos en la transició política espanyola. En un primer moment no es podia exigir gaire, però aquesta concessió ens ha portat on som, molt lluny del que calia esperar després de quaranta anys de dictadura, per acabar tenint els seus hereus als grups de poder econòmic i polític de l'Estat. Desfer-ho és pràcticament impossible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada