A La Vanguardia li agradaria que els sondejos que encarrega li donessin més la raó en el seu afany per criticar la voluntat sobiranista de la majoria del Parlament català, però no hi ha manera. Quan semblava que la cosa anava de baixa, encarreguen un nou sondeig i els sobiranistes repeteixen majoria parlamentària. Quina mala sort!
La intoxicació de notícies d'aquests dies està arribant a nivells alarmants. Voldria tenir la certesa que continuaré conscient de tot aquest entramat d'uns i altres per condicionar fins i tot la nostra vida, els nostres moviments. A casa, que ja ho mirem tot una mica de reüll, i força de passada, procurem entretenir-nos i pensar en altres coses.
Aquest diumenge al migdia ens vàrem endinsar a les entranyes de l'orgue de Santa Maria de Mataró. Tot i que no sóc un gran devot a la música d'aquest instrument, reconec la seva importància com a instrument total, i també li conec peces musicals interessants. Probablement estem una mica viciats i escarmentats amb els succedanis que ens col·locaven a les esglésies del nostre país, que varen perdre els seus orgues en temps de la guerra civil.
S'ha de dir que l'explicació de l'organista Raül Prieto va ser molt interessant, i vàrem poder entendre la mecànica de l'orgue, una gran desconeguda per la majoria dels mortals. És d'agrair la sinceritat de les seves paraules que no pretenien mostrar-nos una peça única, que no la és, però sí un instrument valuós que fa possible l'organització d'un cicle de concerts anual, que poc a poc va assolint prestigi. Sens dubte que amb l'empenta d'en Raül, el futur de l'orgue i del seu emplaçament, com a centre de reconegut prestigi estaran assegurats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada