Durant aquests anys de transició de la dictadura franquista al sistema democràtic actual, encara amb moltes mancances de drets i llibertats, hem passat d'una situació en què tot s'havia de complir perquè ho deia el dictador i les lleis que ell imposava, a una situació de desconfiança que no et refies de qui et dicta les lleis, de la seva honestedat, imparcialitat i justícia.
Ens trobem, doncs, en uns moments que tot s'hi val i no es fa estrany qui invoca el compliment de la llei per sobre de tot, ni aquell que et diu que primer són les persones i que les lleis es poden moure en tot moment. Aquest equilibri gairebé impossible provoca que tots tinguem la nostra part de raó, i ens costi reconèixer la dels altres.
Les declaracions contundents del president de la patronal catalana Foment del Treball són un toc d'atenció al govern i els parlamentaris que li donen suport, però et porten a reflexionar sobre la seva representativitat en el conjunt del país. Ho dic perquè tots caiem, jo el primer, en valer-nos d'institucions, col·lectius o organismes per reforçar o atacar els principis que defensem o critiquem, sense analitzar a fons quina prevalença tenen respecte a la totalitat de la població catalana.
¿Al marge de la credibilitat i dret que tota persona té per opinar, quin pes tenen les paraules del senyor Joaquim Gay de Montellà, per sobre de qualsevol altre dirigent sindical o patronal, i perquè no cultural?
Ens creiem això de les institucions públiques? ¿Tots els partits polítics catalans respecten de la mateixa manera el Parlament català, al marge del seu pes o influència? Tots acceptem i entenem el paper del Tribunal Constitucional? I el Tribunal Europeu?
El temps que vivim no és fàcil per a ningú, i només podem demanar seriositat i coherència en les nostres actuacions. El que hagi de passar, passarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada