La política espanyola, un mar de porqueria

Diuen que a les 11h de la nit hem de mirar el diari digital Público perquè donarà més detalls de l'operació Catalunya. Hi ha tanta corrupció que la premsa digital es diverteix passant informació per etapes, per entretenir-nos. El joc dóna per a molt!

Com ja he dit en altres ocasions, tot això hauria de ser motiu suficient per engarjolar els corruptes i mentiders i, com a mínim, fer-los fora de càrrecs de responsabilitat política. Això seria el que caldria suposar, però no! A Espanya ser corrupte no és, d'entrada, cap motiu de penalització, en tot cas si la cosa es desboca i hi ha molta pressió d'aquí i d'allà, pot ser que algú en surti mal parat, si més no per salvar el cul als més ben situats.

Diuen que les afirmacions categòriques d'Alícia Sánchez-Camacho, que ignorava que estava essent enregistrada mentre parlava amb l'ex de Jordi Pujol fill, són un engany i que precisament va ser ella qui va ordenar que es col·loqués el micròfon i n'estava al corrent. Costa de creure, oi? Sobretot després de revisionar les seves paraules... Doncs, sembla que sí, que ens va enganyar a tots i va passar per víctima. Crec que pocs ens ho vàrem creure, però no en teníem proves. Ara diuen que les tenen i que tot va ser un muntatge per atacar els sobiranistes.

Com podem veure tot plegat és un mar de porqueria, on el PP és el principal protagonista, però no convoqueu eleccions, perquè aconseguiran la majoria absoluta! Som així i no hi ha res a fer. Per més porqueria que sobreeixi el PP surarà cofoi mentre veu com la resta de partits s'ofeguen sense remei.