El Parlament català acumularà recursos i sentències del Tribunal Constitucional que l'obligaran a obrir un arxiu per col·leccionar-les. Com ja he dit en alguna altra ocasió, ens trobem en la situació de veure qui resisteix millor. De moment sembla que el govern català, amb l'empara de la majoria parlamentària qui li brinda la CUP, aguanta prou bé, i no sé si provocarà que l'altre govern, l'estatal, emparat pel Constitucional, hagi de canviar d'estratègia.
La fotografia que he agafat d'Internet per il·lustrar l'escrit d'aquest post és de La Vanguardia, i m'ha agradat per l'expressivitat de la vicepresidenta espanyola. Ens n'hem fet un tip de sentir-la menystenir tot el que es fa des de Catalunya, perquè és evident que no li agrada res. El seu partit, al nostre país, és residual i l'única opció que té és trucar la porta dels jutges.
S'ha de dir que el soroll que fan amb les seves anades i vingudes al Tribunal Constitucional l'ajuden a treure protagonisme al vergonyós tema de la corrupció del seu partit polític. És una llàstima que l'evidència de la corrupció general del PP no els perjudiqui en res. Això és el més greu que li pot passar a la nostra societat. Hem acabat sent insensibles a la corrupció. Redreçar la nostra societat costarà molt. Qui sap si hi serem a temps a observar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada