Ha passat el que estava cantat i la dona forta d'un PSOE afeblit ha aconseguit que Rajoy sigui novament president del govern espanyol. A canvi de què? Jo crec que a canvi de més desori dins del partit socialista, potser més baixes, però sobretot de viure uns quants anys més en la travessia del desert.
La pregunta que ens fem molts és de si arribarà un dia en que el PSOE tindrà possibilitats de governar a Espanya, i quants líders actuals mantindran els seus càrrecs. Els que pensàvem que a Espanya hi podia haver un gran partit d'esquerres hem passat molta vergonya des de fa temps. El gran símbol del socialisme espanyol, Felipe González, es va prostituir políticament fa molts anys, i Zapatero no va estar mai a l'alçada del que s'esperava d'un bon dirigent d'esquerres.
Amb els successos d'aquests darrers mesos, el socialisme espanyol ha donat la pitjor cara que es podia esperar d'ells i s'ha materialitzat avui amb l'acord majoritari per fer possible que Rajoy governi novament. El PSOE, en mans d'una andalusa ansiosa de poder es va carregar el primer líder votat per la militància, demostrant que no creuen en els militants de base, sinó que simplement se n'aprofiten, i quan els interessa els deixen de banda.
Estic convençut que tot això els passarà factura, i és per això que m'agradaria que el PSC respongués amb dignitat i coherència, per demostrar que ha estat el PSOE qui ha incomplert els seus compromisos. Diuen que dimarts es pronunciaran. Espero i desitjo que no es deixin portar per l'arrogància i amenaces d'uns dirigents socialistes que han demostrat que ho són tot menys responsables d'una força política d'esquerres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada