Sembla ser que el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem continuen treballant per afavorir l'independentisme amb unes decisions, que deuen tenir la seva lògica, però que sabem molt bé quina és l'actitud dels qui s'hi emparen i, sobretot, què és el que molesta a uns demòcrates inconsistents: deixar que la ciutadania s'expressi a les urnes.
Entenc que el govern català i el Parlament han de treballar per aconseguir el que sigui millor per als catalans, pensin el que pensin i parlin la llengua que parlin. Podré estar d'acord o no en la independència, fins i tot tenir els meus dubtes si continuant a Espanya podem aconseguir unes millors condicions, però el que no acceptaré mai és que em neguin el dret a expressar-ho a les urnes.
No és estrany que C's no em mereixin ni tan sols la confiança política. Unes persones, un partit que et digui que encara que el resultat d'un referèndum fos favorable a la independència, no l'acceptarien, vol dir que no són uns veritables demòcrates, i d'aquests n'hem vist al PP i també al PSOE.
L'excusa de respectar les lleis és una fal·làcia. Les lleis han d'estar al servei de les persones, de la societat, i quan aquestes no són justes s'han de canviar. Mai les lleis poden estar per sobre de la llibertat d'expressió. Quan neguen aquesta llibertat és perquè són injustes i per tant han quedat obsoletes.
La història està plena d'exemples i som on som gràcies a que en algun moment o altre s'ha deixat de complir unes lleis i se n'han redactat unes altres. Ja no parlo de les dictadures que en aquests casos no es deixen sense efecte unes lleis per donar més llibertat a les persones, sinó precisament per negar-los els drets fonamentals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada