L'últim sondeig en intenció de vot dóna per fet que el PP continua a l'alça, malgrat la corrupció, i que el PSOE passa a ocupar la tercera força, al darrere de Podemos. No crec que ningú se n'hagi d'estranyar, una vegada acceptat que la corrupció no perjudica electoralment el partit que l'acapara sense límits.
El cop d'estat de Susana Díaz, que només té com a objectiu ocupar la secretaria general del PSOE, ha fet mal al partit i més en farà si s'obstina en obligar tothom, també al PSC, a facilitar el govern a Rajoy.
El PSOE ha renunciat a lluitar per a un govern d'esquerres i prefereix tornar a experimentar la travessa pel desert quatre o vuit anys més. Entretant el PP està consolidant una política de la dreta més rància del moment actual, que dificultarà molt poder-nos-en desentendre.
Acceptat que la sortida passa per un nou govern de Rajoy, hauríem de centrar tots els nostres esforços per exercir una oposició crítica i valenta a tot el vendaval que ens caurà a sobre. Disculpeu-me, però, que sigui molt pessimista i no vegi, per ara, la capacitat del PSOE de liderar aquesta oposició necessària per preservar els drets de la classe treballadora.
Tal com m'hi referia ahir, els dirigents actuals del PSOE estan massa lluny de les bases socialistes i són incapaços d'adonar-se que estan més preocupats per existir que no pas per facilitar una política en defensa dels menys afavorits, una política d'esquerres en contra dels poder fàctics on tan a prop s'hi han col·locat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada