Parlant bé d'un polític t'arrisques sempre a que et surti qualsevol traient-li els draps bruts, com si no se'ls perdonés les debilitats de tota persona humana. Ningú no és perfecte i per tant podem trobar episodis de la vida de qualsevol persona que siguin millorables i fins i tot recriminables, però si som capaços de fer-ne una valoració global, segur que trobaríem molts polítics de qui parlar-ne bé.
Un polític que sempre he admirat, encara que no hagi compartit ideologia o actuacions concretes, és Joan Rigol, expresident del Parlament català i històric dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya. L'anècdota és haver compartit llotja en un concert a l'Auditori.
Sempre m'ha merescut molt de respecte la seva figura com a polític dialogant, intel·ligent i bo. Això ha fet que les seves decisions, hi estigués o no d'acord, mereixessin la meva consideració perquè jo estava convençut que ell tindria motius sincers i honestos per defensar-les. Encara recordo els esforços per aconseguir el Pacte Cultural amb totes les forces polítiques, quan va ser conseller de Cultura de la Generalitat.
Quan Rigol va sortir d'Unió Democràtica de Catalunya vaig pensar de seguida que els equivocats eren els que s'hi varen quedar. No podia ser que Joan Rigol fes un pas en fals. Ara, amb la dimissió de la presidència de Demòcrates Catalanes torno a pensar que aquests s'han equivocat, i de la mateixa manera que Unió Democràtica de Catalunya està en perill d'extinció, no auguro gaires bons resultats a la nova formació política.
Si ens queda temps per agraïments als nostres polítics que ho han donat tot per al nostre país, no ens podrem oblidar mai de la persona de Joan Rigol, qui encara de ben segur ens continuarà donant lliçons de bon fer en el món de la política i la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada