L'actitud de Rita Barberà de no abandonar l'escó de senadora ens fa reflexionar sobre el sistema electoral i la propietat dels escons. En aquest cas no el podem posar en el mateix sac dels regidors i diputats trànsfugues, que han estat elegits per la ciutadania dins d'una llista d'un partit polític, sinó que l'elecció l'ha fet un Parlament autonòmic.
La llei marca que la propietat de l'escó és de la persona que ha estat elegida, sigui amb el sistema i àmbit que sigui, i no és possible canviar-ho si no es fa una reforma electoral que ho tingui en compte. En el cas de les persones que es presenten en unes llistes de partits polítics, tot faria pensar que és la direcció d'aquests partits, o els militants, si molt m'apureu, els que haurien de cessar-les i recuperar l'escó quan hi hagués alguna causa que ho justifiqués.
En el cas del Senat la cosa és diferent. Els candidats es presenten per uns partits polítics, però els electors marquen els noms. Si bé la majoria vota els candidats d'un partit, tothom té l'opció de marcar el nom de les persones que volen que surtin elegits senadors al marge del partit pel qual es presenten. És per això que l'escó té molt sentit que sigui de la seva propietat durant el temps que duri la legislatura.
En el cas de Rita Barberà, l'ha escollit les Corts valencianes i no la ciutadania, i les Corts podrien tenir el dret de revocar l'elecció, amb les mesures de control i justificatives que es cregués oportunes. Aquesta modificació de la llei electoral no crearia cap crisi, perquè no desvirtua el sistema: qui tria una persona té l'opció de retirar-li la confiança i recuperar l'escó per assignar-lo a una altra persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada