Pendent d'observar les reaccions exteriors

Avui escric el post des del municipi de Sant Cugat, sinó ho tinc malentès. Des d'una habitació de l'Hospital General de Catalunya, però no com a pacient, sinó en qualitat d'acompanyant. Sortosament es tracta d'un petit manteniment.

I ho faig per parlar de l'endemà de la Diada sense conèixer què en diu la premsa espanyola ni la internacional. Això és el que ens agrada als catalans. Com si fóssim unes criatures entremaliades, busquem saber què passa després d'haver-ne organitzat una de sonada.

Ahir li deia a una participant de la manifestació que de ben segur érem menys, perquè els d'ICV no hi estaven convocats. Bromes a part, vaig veure que la portaveu i única regidora de la meva vila, d'aquesta formació, formava part de la Plataforma per a la Independència. M'imagino, doncs, que no tots els militants d'ICV pensen com la seva actual direcció ni com el pretès líder de l'esquerra catalana, el poc significat diputat de Catalunya sí que es pot.

Esperaré a llegir-ho i, sobretot, les reaccions del govern estatal en funcions. Més que tot per saber a què ens condemnen. Són tantes les amenaces que han rebut els nostres dirigents, en particular, i tots nosaltres els catalans, que ja han deixat de fer-nos por. Sempre els hem demanat arguments i no en tenen. Parteixen que les lleis s'han de complir, i no són capaços d'entendre que poden haver-hi lleis injustes, i que els grans canvis al llarg de la història han vingut gràcies a l'arraconament de les lleis que no deixaven avançar el poble lliure, o no recorden res de la transició?