Ahir deu morts a Munic i avui 61 a Kabul

Mentre a Europa ens lamentem per la mort de nou persones a Munic a càrrec d'un noi que finalment es va suïcidar, llegim que a Kabul hi ha hagut un atemptat contra una manifestació pacífica i que ha provocat la mort d'almenys 61 persones i més de dues-centes ferides.

Resulta tan habitual escoltar notícies com aquestes que arribarà un dia en què ja ni en farem cas. Ara, gairebé ja no hi parem atenció quan ens parlen de països musulmans, la qual cosa té alguna lectura preocupant, però és que em temo que això ens passarà fins i tot quan els afectats siguin més propers.

Tots veiem i patim les conseqüències, però ens cal treballar més sobre les causes, i no només per lamentar-nos-en, sinó per intentar evitar que el mal es vagi repetint.

Ens diuen que el cas de Munic no té relació amb el terrorisme d'Estat Islàmic, sinó que es tractaria d'un jove amb problemes psicològics i amb un passat amb bullying escolar. Avui, quan hi ha un acte terrorista, el primer en qui penses és en Estat Islàmic, perquè som conscients que els seus atacs no s'han acabat. Siguin més o menys ben preparats, tots tenim clar que viurem altres episodis terroristes i que es fa molt difícil evitar-ho.

Hem de ser capaços de capgirar aquesta tendència al caos, a l'assassinat, per una o altra causa, i la facilitat en posseir una arma no ens ho posa fàcil, però no és això sol. Ens hem anat rodejant de violència, ja sigui física o verbal; hem posat a l'abast de tothom pel·lícules on la matança és a l'ordre del dia, i fins i tot podem viure debats gens edificants en el Congrés de Diputats o al Parlament i ajuntaments. Tot això, encara que no ho sembli, provoca una disminució dels valors, entre ells el respecte a la mateixa vida, com si acabar amb la vida de l'altre sigui la cosa més normal.

Ahir varen morir nou innocents a Munic i avui 61 a Kabul, però aquests són els que coneixem, perquè els mitjans de comunicació ens ho han fet arribar. De segur, però que n'hi ha molts més de qui no en tenim constància. Cal no oblidar que no només passa allò que ens expliquen ni malauradament tampoc necessàriament tal com succeeix.