No fa gaire estona hem anat a votar. La meva filla s'ha estrenat, però jo als 18 anys no vaig poder votar, sinó que vaig haver d'esperar als 22, quan per primera vegada ens varen deixar votar, era el 1977.
He votat sempre i ho he fet per a diferents partits polítics, sempre en funció de les circumstàncies del moment. Per com pensava jo, per com veia el posicionament dels diferents partits i també les persones que presentaven.
Us haig de dir que avui ha estat la vegada que més mandra em feia anar a votar, sobretot perquè no tenia gens clar a qui concedir-li el vot, i també us he de dir que no estic gens convençut de qui he votat. Diria que en aquesta ocasió he votat pensant totalment el contrari del que ens demanava el president en funcions, és a dir, he votat a la contra. He votat per posar-li més difícil a qui no voldria que ens tornés a governar mai més.
M'hauria agradat més poder anar a dipositar el meu vot amb tota la il·lusió del món, però ningú m'ho ha posat fàcil. N'hi m'han presentat un programa atractiu amb expectatives il·lusionants, ni m'han ofert una persona que em mereixés tota la confiança. He votat un candidat que no m'agrada ni tampoc el partit a qui representa, però tampoc és de l'agrat de qui governa... Trist, però penso que no és culpa meva. Que s'ho facin mirar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada