El resultat del referèndum a la Gran Bretanya estableix una data històrica per a Europa i, d'una manera especial, de la Unió Europea. Ara, coneixent què han votat els britànics és molt fàcil opinar i repartir responsabilitats, però no deixa de ser interessant comentar-ne alguna.
D'entrada ningú pot negar que la decisió dels britànics és un fracàs dels dirigents europeus per aconseguir una unitat real i positiva per a tots els seus membres. Els catalans, que vam somiar durant tants anys obscurs del franquisme, per unir-nos a l'Europa democràtica, ja fa temps que començàvem a desconfiar de la bondat d'aquesta Unió.
La darrera crisi econòmica ha estat un element clau de descontentament de les classes treballadores, i s'ha vist clar que els britànics que més fervorosament han votat per sortir de la Unió són els que configuren les classes baixes de la societat, on hi ha més depressió i es consideren menystinguts per les lleis que emanen de Brussel·les.
Sortir d'Europa no serà necessàriament la solució per aquestes persones amb problemes d'atur i competència europea sense límits, però sí que el seu vot ha estat una manera de manifestar la seva protesta i desacord.
Escòcia ja reclama un nou referèndum d'independència per la significació totalment diferent de la majoria britànica sobre la sortida de la Unió. I la principal temença és el suport de l'extrema dreta xenòfoba a la sortida de la Gran Bretanya. No podem confondre la bondat o no de decidir sortir de la Unió amb la bondat del discurs xenòfob d'una extrema dreta envalentida i que pot marcar el futur de molts estats europeus, a dins o a fora de la Unió.
Caldrà veure l'acord bilateral que establiran la Gran Bretanya i la Unió Europea, si és el model suís, noruec o canadenc, però en tot cas de ben segur que quedarà demostrat que hi ha vida més enllà de la Unió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada