Gràcies a l'actitud del govern estatal, en funcions, Catalunya està jugant al gat i la rata amb el Tribunal Constitucional, que lentament, però amb pas ferm, va deixant sense efecte les lleis del nostre Parlament, al marge de si hi ha hagut unanimitat en la seva aprovació, i evidentment sense tenir en consideració el contingut i beneficis de les lleis suspeses per a la societat civil. Tot això a instàncies d'aquest vergonyós govern del PP.
M'agradaria poder veure per un forat quina seria la situació si el govern estigués en mans del PSOE o C's. Voldria pensar que les coses canviarien, però prefereixo ser realista i creure que no aniríem gaire més bé, en el segon cas, a pitjor.
El cinisme del PP donarà ales als que creuen que la victòria sorgeix després de petites derrotes. Que quant més ens pressionin més bé ens en sortirem, perquè ens unirà i ens farà més forts. Jo no penso que haguem d'arribar als límits, sinó que es tracta d'eliminar follies i tornar al seny, al diàleg i a la recuperació de la normalitat política.
Probablement Aznar tindria raó que primer ens trencaríem nosaltres que l'Espanya única, si ens deixessin actuar lliurement, però amb el seu ajut pot ser que es produeixi l'efecte contrari i ens trobem bé anant units.
Si els nostres governants, els nostres alcaldes, del color que siguin, aconsegueixen treballar plegats, tindran la seva població al costat per afrontar el que faci falta. No podem permetre que des de l'Estat ens enfrontin entre nosaltres, sinó que hem de donar-los una lliçó d'unitat a l'hora d'exigir els drets més elementals de tota societat, la protecció dels menys afavorits, en un món dominat pel capital i la seva influència.
No sé si cal la desobediència, però sí l'astúcia, i aquesta només vindrà de la mà de la unitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada