Aquest matí, llegint el diari ARA, he recordat els meus anys a Vic i les seves llibreries. L'Anglada o l'Atlàntida venien llibres, i també material d'impremta, com la Mater, però en va aparèixer una de diferent, que potser també et podia vendre algun bolígraf, però bàsicament venia llibres, i no només els best sellers, o aquells tan bonics de fotografies, reportatges o biografies.
El Clam, va ser la joguina de la Pilar Cabot, una poetessa immersa en el món de la literatura, la poesia i la cultura en general. La Pilar feia venir ganes de llegir al més resistent, perquè estimava la literatura, els llibres. Els seus clients, els que no vivien en aquest món, hi anaven com qui va al metge a veure què els recomanava. La Pilar coneixia quins eren els llibres que entusiasmarien a cadascú d'ells.
Però tenia també un nucli de clients i amics amb qui compartien el seu amor per la literatura, pel món dels llibres. Amb ells improvisaven grans tertúlies, en un petit racó de la minúscula llibreria, però al mateix gran llibreria de Vic. Després vindria La Tralla o la llibreria Mots.
Llegint l'ARA, doncs, he recordat aquells anys, quant més he llegit i que voldria recuperar per no haver de lamentar-me de tot el que m'hagi pogut perdre. A casa la M. Àngels llegeix per tots quatre, i això li dóna vida i riquesa cultural. La diada de Sant Jordi és motiu de reflexió i sovint ens prometem que llegirem més. No sempre ho posem en pràctica.
La Pilar va tancar la llibreria per dedicar-se plenament a la poesia. Ara fa molts anys que no en sé res més que les referències que puc llegir dels llibres que escriu i els actes culturals on intervé.
Moltes gràcies per l'article. Els qui ens encarreguem de posar al dia el blog de la poeta Pilar Cabot, ella no té pas internet ni accedeix a les xarxes socials, hem referenciat el seu article a:
ResponEliminahttp://pilarcabot.blogspot.com.es/p/clam.html
Li farem saber i de ben segur que estarà del tot agraïda.
RamOn Sellarès