La figura de Mariano Rajoy és innegociable

Aquesta frase em sona. A casa nostra també es va repetir una i mil vegades fins que va deixar de ser innegociable. Un pas al costat i tot va ser diferent. En política això és molt comú. Avui es diu una cosa i l'endemà es defensa tot el contrari. Tot depèn de les circumstàncies i les necessitats.

Fins fa quatre dies el PSC feia fàstics a C's, i ara l'Iceta diu que el pacte entre el PSOE i C's és bo per Espanya, i no és de cap manera un pacte conservador. De cap de les maneres! El més fotut de tot és que la gent ens ho acabem creient i donant-los la raó. En el fons som molt fàcils de convèncer, o manipular.

Estic segur que l'alternativa a Rajoy és necessària, però ho sento en la meva ànima, jo mai donaré suport a C's. No em mereixen cap tipus de confiança. L'únic discurs clar que tenen és anar contra Catalunya i recentralitzar Espanya. Com que jo penso més en un model federal, que avui és utòpic, o en la plena sobirania, que no m'hi busquin.

Em sap greu que els meus amics socialistes estiguin sempre entre l'espasa i la paret. No ho tenen gens fàcil. Sembla estrany que el PSOE no s'adoni que sense un PSC fort mai podrà ser una força de govern, a no ser que renunciï a coses i pacti amb qui li demana. Si vol, però, un PSC fort, no el pot fer combregar amb rodes de molí.