Podria titllar de penoses les declaracions del ministre de l'Interior en funcions, però seria injust. Els qualificatius que és mereix són d'indecents i menyspreables. No dic res del senyor Albiol perquè amb la cara paga. Amb la seva relativament curta experiència política ja ens ha demostrat quin peu calça, i si hi continua podrem observar prou escàndols.
El pitjor ministre de la història democràtica espanyola, el senyor Jorge Fernández Díaz, té la barra i la indecència de dubtar públicament de la justícia espanyola, quan ha estat això el que ha criticat sempre dels altres partits, sobretot dels nacionalistes. On s'és vist que pugui posar en dubte el treball dels jutges pel fet que vagin caient polítics del PP, per actes de corrupció?
El PP ha demostrat que té la corrupció com a mal endèmic dins del partit, la qual cosa no vol dir que tots els seus polítics siguin corruptes, però sí que n'hi ha una bona colla i amb delictes prou significatius com per posar en perill la reputació del sistema polític espanyol.
Mai he pensat ni dit que el ministre fos un corrupte o hagués actuat com a tal. La meva crítica s'ha dirigit cap a la seva incompetència, la seva actuació sectària i interessada, políticament, i la seva furiosa ràbia contra el nacionalisme català, que l'ha fet acusar a dirigents catalanistes sense proves i utilitzar les clavegueres de l'Estat, i ara que van apareixen els casos dels seus amics i companys de partit, ara és quan posa en dubte l'encert i intencionalitat dels jutges.
El PSOE demana la seva dimissió, i tots sabem que això a Espanya, i sobretot en el PP és gairebé un miracle, amb l'excepcionalitat d'Esperanza Aguirre. Per dignificar la política, persones com el ministre esmentat i el mateix president en funcions haurien d'abandonar la política i permetre recuperar la dignitat i sentit democràtic de la política espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada