No ens avergonyim de ser catalans encara que muntem els xous d'ahir a Sabadell. Diuen que això és democràcia i no pas allò que fan els altres partits polítics des dels despatxos. Probablement tenen raó, però amb menys espectacle també passaríem.
Si us haig de dir la veritat, m'agradaria que es convoquessin les eleccions pel mes de març i començar de nou. S'ha intentat, però no ha sortit bé. Per començar jo canviaré el meu vot, encara que de moment no el tingui decidit, però no el repetiré.
Estarem expectants per veure què passa amb Espanya. També us dic que els resultats del 20-D em varen agradar. Penso que Espanya necessitava una situació com l'actual. Fa massa anys que vivim en una paranoia absolutista, que tot es defineix solemnement i no hi ha dret a la disputa. O bons, o dolents! Ara resulta que tots són unes mitges tintes.
La posició del PSOE és dramàtica, encara que alguns ho vulguin dissimular. Es troben entre espasa i paret. Segur que hi ha molts socialistes que voldrien tornar a votar, perquè el dilema està servit i res els reconforta.
Permetre que Rajoy governi és un suïcidi i tira per terra tot el discurs contra el PP i les seves lleis. Decantar-se per Podemos és, però, un altre suïcidi. Podemos vol ocupar el seu lloc i el PSOE ho sap. Ara tenen l'excusa del dret a decidir català, però és només una excusa. El que més mal els fa és pensar que Podemos pugui posar en pràctica tot allò que el PSOE no ha estat capaç de fer, fins i tot amb Zapatero de president.
Si anem a les eleccions del mes de març, les CUP recularan, no només per perdre simpatitzants, sinó pel seu propi desencís. S'han vist superats per una força d'esquerra, que genera més simpaties i és més fàcil de digerir. La independència de Catalunya haurà d'esperar unes generacions més. Això sí, formarem part de la història del nostre poble, per explicar que vàrem muntar un bon sideral per celebrar els 300 anys de la derrota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada