Les tres opcions de Catalunya a les generals

En aquestes eleccions espanyoles als catalans se'ns presenten tres opcions diferenciades amb uns quants candidats per escollir. Uns ens prometen la independència, els segons ens volen convèncer que junts anirem millor, i els tercers volen sotmetre'ns. Podem escollir el que més ens agradi, encara que no tinguem cap garantia que es compleixi. La tercera opció és la més fàcil que al final acabi passant.

Democràcia i Llibertat i ERC lluiten per recollir els vots independentistes. Ens asseguren que amb ells el procés continua i que cal demostrar a Espanya que encara no hem llançat la tovallola. Podemos, amb les diferents formes en què es presenta, ens vol seduir. Ens volen junts i ens prometen que serem nosaltres els que lliurement decidirem quedar-nos. Finalment, el PP i C's es barallen per convèncer-nos que són l'opció més clara per fer-nos desistir de qualsevol idea sobiranista, per la qual cosa es dirigeixen als unionistes assegurant-los que els independentistes no hi tenen res a fer, i se'n guardaran prou bé de moure un dit. 

Em deixo un parell de partits, ja ho sé, però és que el seu discurs no sé com catalogar-lo. Podria parlar d'una quarta opció, però és que... no porta enlloc. Per una banda tenim a Unió que en certa manera és l'opció de Duran i Lleida per mantenir-se amb sou al Congrés de Diputats, que predica en el desert. Allò que creu que seria ideal no agrada a ningú.

I el PSC, que no sé ben bé què volen fer. El més clar que han dit ha estat la promesa de traslladar a Barcelona el Senat. Un regal que no agrada a ningú. Continuen en l'ambigüitat i si els hagués de col·locar en algun lloc, em decantaria pel grup del PP i C's, però no ho expliciten clarament, encara que ho puguis entreveure.

Ahir, a la trobada mensual, en parlàvem i coincidíem en dir que estàvem poc engrescats per aquestes eleccions, que teníem més clar a qui no votaríem que no pas a qui li donaríem suport. Que ens movia més el desig de posar-li difícil a segons quins partits, que no pas catapultar-ne a un d'ells. Perquè en definitiva no tenim cap certesa que es produeixi cap canvi significatiu.