La riquesa de la diversitat i la pluralitat

El fet que el màxim candidat a guanyar les eleccions espanyoles, amb molta diferència respecte a la segona força, acabi essent la sisena força política a Catalunya vol dir alguna cosa. Si això es repeteix una i altra vegada, és una prova evident que les característiques del nostre país són ben diferents a la majoria de l'Estat.

Aquestes diferències ni són bones ni dolentes, simplement reflecteixen una realitat que convindria tenir en compte. Al marge del sentiment independentista, si s'hagués actuat amb intel·ligència no hauríem arribat a la situació en què ens trobem.

Amagar la realitat, la diversitat, en lloc de valorar-la i aprofitar-la, ha estat el greu pecat de la miopia governamental espanyola. Si bé és cert que hi poden haver picabaralles estúpides sobre qui és millor que l'altre, amb intel·ligència es pot treballar les diferències com a riquesa d'una societat plural i respectuosa amb els altres.

Ni tan sols ara, en campanya electoral, són capaços de reconèixer que ha estat un greu error l'actitud del govern del PP, i continuen en la miopia i tossuderia de voler imposar la seva llei per la força i no guanyar-se l'estima a través del diàleg i els arguments. Totes les posicions tenen la seva part positiva, els seus mèrits, però quan es nega el diàleg, tot plegat esdevé negatiu i inoperant.

Permeteu-me que doni la raó a Francesc-Marc Álvaro sobre l'encert o no de presentar-se per separat CDC i ERC, després d'haver anat junts en les darreres eleccions autonòmiques. Jo també penso que si llavors varen anar junts, ara ho havien de tornar a fer. Els seus motius tindran, però coherència no n'hi sé trobar.