La Justícia espanyola és cega, però imparcial?

Arran d'un tuit de Pablo Iglesias sobre la impunitat de personatges com Rato, Bárcenas i Aguirre, voldria incidir en el tema i repetir per enèsima vegada les diferències que practica la Justícia en funció dels acusats. Si són rics i apadrinats ho tenen molt fàcil, si són uns pobres assalariats o en atur, ja han begut oli.

Si una cosa ha animat els electors a l'hora de replantejar-se el vot ha estat el discurs de C's i Podemos en contra la corrupció de PP i PSOE, a nivell espanyol, que a la seva manera d'entendre, s'han protegit mútuament. Ningú no es creu que els principals avaladors de la corrupció acabin pagant per la seva autoria, i això provoca enuig i desafecció. 

La possibilitat de comptar amb dos partits polítics nous sense una motxilla a l'esquena que els delati, pot engrescar electors fatigats de tanta corrupció, però és probablement la darrera oportunitat que es donarà als polítics. Si els nous també fallen, ja podrem tancar la barraca.

Fa molta ràbia sentir Rajoy i altres dirigents del PP afirmar que la Justícia és igual per a tots, i que és la garantia dels nostres drets. Quan això ho escoltes recordant imatges no tan llunyanes, en què s'ha jutjat de manera molt diferent en funció del seu poder econòmic, polític o social, t'entren ganes d'enviar-los a pastar fang. No saps si riure o plorar.

El més trist de tot plegat és que centrem les crítiques a PP i PSOE, també a CDC a nivell català, perquè han tingut responsabilitat de govern, però no tenim cap garantia que els nous, si mai obtenen la nostra confiança per governar, no caiguin en el mateix mal. El poder corromp i els polítics són humans. Com a mínim no vagin pel món fent discursos hipòcrites, que assumeixin els errors i més que això, o que com a mínim desapareguin de circulació i callin per sempre.