La Vanguardia publica la notícia del desconcert d'aquest dimarts en la reunió del govern català. Consellers disconformes amb la declaració de ruptura presentada a la mesa del Parlament, ho varen manifestar clarament, i fins i tot es va criticar el discurs de la nova presidenta del Parlament català.
No vaig escoltar el discurs ni l'he anat a buscar. No hi tinc cap interès. Ja vaig comentar, però, que el seu "visca la república catalana" em va sobrar. Va ser l'única referència al seu discurs que vaig escoltar a les notícies.
No m'agrada la presidenta del Parlament. De fet, no m'ha agradat mai, però molt menys com a presidenta, i no acabo d'entendre les negociacions de Junts pel Sí i la CUP. De totes maneres, com que les desconec, no puc criticar-les, però puc entendre el malestar d'alguns consellers i consellera.
Paral·lelament estem presenciant, acomodats al sofà, les morts a Síria i a la travessia pel Mediterrani. Tota una vergonya per als occidentals que estem representats per uns governs que no només s'hi posen d'esquena, sinó que varen col·laborar en l'inici de la gran mortaldat.
Ho vaig dir fa poc. Les formes són importants. Necessitem uns governants amb les idees clares. No ho tenen fàcil, però cal compromís i responsabilitat. La presidenta del Parlament és una icona dels Onze de setembre, però no dóna la talla. No sé si haurem de lamentar la iniciativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada