Abandonar el vaixell quan les coses van mal dades

És molt fàcil sortir d'UDC quan els resultats electorals han estat un desastre i els han escombrat del Parlament. Quan ho va fer Vila d'Abadal sí que tenia mèrit, i els motius són si fa o no fa els mateixos. O fins hi tot quan ho varen fer Castellà, Rigol i De Gispert, però ara no té cap gràcia. 

El moviment que estan fent els fins ara militants d'UDC, amb càrrec, fa olor a oportunisme. Té certes connexions amb les corredisses que hi ha dins del PP per obtenir un lloc de sortida a les llistes de les eleccions generals. Potser també n'hi ha que s'apuntaran a C's, on les coses pinten millor.

El fet que una persona passi d'un partit a un altre és la cosa més normal, i hi ha mil raons que ho poden justificar. La vida dóna moltes voltes i les persones també canviem. No ho veiem de la mateixa manera ara que fa uns anys. El que no és tan normal és que això passi immediatament després de perdre estrepitosament les eleccions. 

Perquè... la decisió de Duran i Espadaler de no donar suport a la independència no la varen prendre diumenge al vespre, després de conèixer els resultats. Si és així, els que abandonen el partit dient que no estan d'acord amb la línia de Duran i d'Espadaler ho podien haver deixat abans de les eleccions, quan no sabien quins resultats tindrien.

Una altra cosa és la decisió que pugui prendre Podemos de no anar junts amb IU a les generals, després de veure el fracàs de les catalanes. Que de fet no ha estat tant de fracàs per a Podemos, amb 5 diputats, com per a ICV, que s'ha quedat només amb 3. De totes maneres no cal patir perquè Joan Herrera ha dit que el partit té encara recorregut.

UDC es presentarà a les generals, m'imagino per col·locar Duran i Lleida, que encara no es vol jubilar. Ell diu que ha posat el seu càrrec a disposició del partit, però sap molt bé que el revalidaran, perquè ho té tot controlat des de fa molts anys. Tot, menys els resultats d'aquestes darreres eleccions.