Rajoy en busca de suport europeu contra l'independentisme català ens demostra la por que té al que pugui passar a Catalunya tot i els pals a la roda i amenaces que estem rebent des de fa anys. Si tant segur estigués de que la independència catalana és impossible, perquè el marc legal no ho permet, no li caldria sortir a fora per recollir declaracions que l'emparin.
D'aquestes declaracions em quedo amb les del primer ministre britànic per la significació que tenen. Resulta que si Catalunya s'independitza rebrà el càstig de sortir de la Unió Europea, però no afegeix que és precisament això el que vol per al seu país.
No menystinc la possibilitat de sortir de la UE ni la defenso, però sí que estic amb els que asseguren que ningú ens convidaria a sortir-ne, pels perjudicis d'altres estats europeus. Penso que ni a la mateixa Espanya li interessaria. Una altra cosa és tocar de peus a terra i analitzar on som i on hem d'anar.
Amb això vull dir que tot aquest conjunt d'amenaces i alarmes que rebem des de fa tant temps, no és res més que tractar-nos de rucs i pretendre que actuem com a titelles de qui tingui la veu més potent, no pas els arguments més vàlids.
Aquests dies no estem dient gaires coses noves. Una mica el que li passa al nostre país, a l'espera dels resultats que s'obtinguin en les eleccions d'aquest setembre. Seria d'agrair que la maquinària política dels nostres ajuntaments no s'adormís a l'espera dels resultats, sinó que no s'oblidés que hi ha tota una sèrie de problemes a resoldre i, essent l'inici d'un mandat de quatre anys, l'engranatge no es pot assecar i hi ha moltes promeses electorals que s'han de complir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada