Poca cosa a afegir de les intervencions dels diferents partits polítics pel procés català, que cada dia van sent més contundents per una i altra part, però continuem sense escoltar arguments civilitzats per asseure's a dialogar i pactar. Dos verbs que els anomenem molt, però no saber utilitzar.
Albiol va fort, probablement perquè és l'única manera de contrarestar la competència de C's i aconseguir canviar el sentit de la tendència de vot del PP a Catalunya. Va fort i continua demostrant la poca talla política, com a mínim d'estil i principis. Això no vol dir que la seva actitud no pugui agradar a certes persones. Hi ha de tot a la vinya del Senyor!
Gens d'acord amb la resposta d'Iceta a tot plegat, i sobretot a les paraules o carta de Felipe González al diari El País. Considero que una vegada més el PSC perd l'oportunitat de marcar línia pròpia en el context català i es deixa trepitjar pel discurs del PSOE. Penso que s'equivoquen i que, una vegada han sortit els membres del sector sobiranista, haurien de presentar un programa propi, en defensa de Catalunya, i en defensa del model federal, sense renunciar al dret a decidir.
Si m'heu llegit abans, en més d'una ocasió criticava el PP català i el comparava amb el PP basc, que en tot moment ha defensat el País Basc des del seu vessant conservador. A Catalunya el Partit Popular sempre ha anat a remolc del PP espanyol i, per tant, en contra dels interessos de Catalunya. Això no havia passat amb el PSC, ni en l'època més catalanista ni quan el sector més espanyolista s'ha apoderat del timó del partit. Sempre ha defensat Catalunya, segons els propis principis. Ara, però, tot fa pensar que fins i tot aquesta singularitat s'està perdent i si això es confirma, el futur del PSC és molt negre i gens entusiasmador. Confiem en la dita que rectificar és de savis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada