Sempre he estat en contra dels polítics que s'entretenen més en ocupar càrrecs que no pas en fer un servei a la societat, d'acord, això sí, amb els seus principis i creences. La diversitat ens permet escollir aquells que prediquen un discurs més semblant a la nostra manera d'entendre la vida en societat. El problema sorgeix quan t'adones que els diferents membres del partit que t'agrada, busquen perpetuar-se en els càrrecs, com a font d'ingressos, però sobretot quan aquesta és la seva prioritat.
Sembla ser que Alícia Sánchez-Camacho va cedir el primer lloc a Xavier Garcia Albiol, amb la condició que li asseguressin una butaca al Congrés de Diputats. Ara Albiol voldria fer una revolució dins del partit i deixar a la cuneta alguns dels històrics del PPC, entre ells Alícia Sánchez-Camacho.
Entenc que quan els partits polítics, elecció rere elecció, van perdent representants a les diferents institucions públiques, es produeixin situacions de pànic i molts cops de colze, per aconseguir mantenir-se subvencionat, en nòmina. D'alguna manera el Parlament Europeu i el Senat Espanyol s'ha convertit des de fa molts anys, en residències de polítics jubilats, no tant per l'edat, que també, com per haver caigut en desgràcia. Feu-hi una ullada.
El problema sorgeix quan els partits també perden representació al Parlament Europeu i al Senat, perquè llavors ja no saben on col·locar-los.
El PP té dos mesos i mig per fer bé els deures i evitar la gran davallada a nivell espanyol. L'estratègia els ha fallat, i han tingut la desgràcia que aquells electors fidels que mai haurien optat per un partit socialista i encara menys un partit catalanista, s'han trobat amb un C's que els ha pres la cartera. Estic segur que els més agosarats canviaran de bàndol, i no trigarem a veure referents del PP a les llistes de C's. Per a molts polítics el que els importa és continuar vivint de la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada