He estat mirant de trobar una notícia que no estigués relacionada ni amb les eleccions autonòmiques del dia 27 de setembre ni amb els refugiats sirians. M'ha costat de trobar-ne alguna d'interessant, i al final n'he escollit una que no acabo d'entendre.
M'imagino que tindran les seves raons, però no acabo d'entendre que s'indemnitzi una persona sense acceptar la culpabilitat. O és normal? Han passat dos consellers d'Interior, defensant a tort i dret la innocència de la policia, però ara la indemnitzen.
No estic en contra de la indemnització, si realment se la mereix, i entenc que per més diners que rebi, no li compensaran suficientment la pèrdua d'un ull, però voldria entendre que es tracta d'una resolució correcta i lògica.
En tot cas la policia també era notícia avui, a prop de la frontera amb França. En aquest cas es tractava de la Policia Nacional que, a denúncies de l'agredit, la policia l'hauria maltractat pel fet de parlar en català. Aquesta melodia es repeteix molt sovint i no vull pensar ni que se la inventen, ni que és certa, però cansa força. Utilitzar la llengua com a confrontació és greu, i si en això hi intervé una policia, que paguem tots per servir la ciutadania, encara més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada