A poc més de 24 hores de conèixer el futur de Catalunya

Avui es jornada de reflexió i, per tant, no es pot fer campanya a favor dels partits polítics que es presenten a les eleccions de demà. Qui no pot fer campanya? Ningú? Només els partits polítics? Ho deia ahir que en els temps que correm, pretendre mantenir una jornada de reflexió lliure de propaganda electoral és una quimera. Caldria canviar-ho, i si mai arribem a tenir una llei electoral pròpia, seria bo liquidar-la.

Aquests dies de campanya he sentit a més d'un polític, de més d'un partit polític, que es queixava de la Junta Electoral Central. No només els partits independentistes arran de la compensació de TV3 als no independentistes, sinó també per part d'aquests últims. Polítics de partits que han estat incapaços de pactar una llei electoral catalana. Vergonya haurien de tenir els principals responsables, PSC, ICV i CIU. Tot el que els pugui desagradar de la llei vigent, fa més de trenta anys que ho podien haver canviat.

El cas de la llei electoral pròpia, és un exemple entre tants d'altres dels interessos partidistes, que posen per davant de tot, els interessos del partit. No és estrany que els electors s'ho pensin dues vegades abans d'acudir a les urnes, i que per això l'índex d'abstenció sigui tant alt i creixent. 

Com que al final tothom ha acceptat que les eleccions de demà no són unes simples eleccions autonòmiques, cal esperar que la participació sigui més elevada. És important que així sigui, per tal que el resultat sigui més significatiu, tant si guanyen els partits independentistes, com si ho fan els unionistes. 

Hem de ser capaços de posar per davant de tot l'esperit democràtic i saber acceptar la derrota, com fem amb la victòria. Demà, agradi o no, els resultats no deixaren indiferents a ningú. Hi haurà qui voldrà negar qualsevol lectura dels mateixos, però guanyi qui guanyi, la repercussió serà important i la política pot fer un gir de 180 graus.