Reflexions amb la vista fixada en el termòmetre

Fa calor, però no em queixo perquè en fa arreu. Observo com el termòmetre de casa marca 36.6 graus a l'exterior -havia arribat a 36.9- i a l'interior 27.6 graus. Em consolo veient que a Berlín estan a 37, i han arribat als 38 graus, i que a Arenys de Mar, tot i que indiqui 28, segur que la sensació de xafogor és més alta.

Sempre he dit que sóc persona de temperatures fredes. La calor m'espanta i m'afecta negativament. És per això que m'agrada viatjar a països frescos i en tot cas evitant temperatures massa altes. La nostra estada al Marroc va ser durant unes vacances de Nadal, i va resultar fantàstic.

A Vic, des d'on escric el post aquests dies, ja veiem alguns núvols acostar-se, i confiem que no s'espantin i acabin arribant. Llavors potser tindrem les idees més clares. Entretant faig vida familiar, encara que lluny de la meva pròpia família, excepte avui que els he tingut amb mi.

He anat seguint totes les declaracions dels partits polítics, i em fa certa gràcia que el govern de l'Estat i el PP, parlin tan alegrement de la modificació de la Constitució, sobretot per blindar competències de l'Estat. Com si no ho tinguessin ja tot blindat, encara que no estigui escrit. Quan les decisions dels jutges són polítiques, no cal escriure res. És la seva interpretació subjectiva i interessada.

També em sorprenen les declaracions del cap de llista de Podemos i ICV. Se li nota que no té el costum d'ostentar un càrrec polític, encara que hagi parlat amb molts polítics. Em fan pena les declaracions de Dolors Camats, que ja he dit mil vegades que sempre m'havia convençut, però el més llastimós de tot és el paper que juga en Ramon Espadaler. Ahir vaig saber que l'exalcalde de Vic, en Jacint Codina, li donava suport, i em va saber greu.

Amb tranquil·litat continuaré dedicant el temps al pare, en aquesta etapa dura de la seva vida, que la seva generació n'ha passat de tots colors: guerra, set anys de servei militar, repressió... No sabem el que tenim!