Entre xàfec i diluvi anem observant les notícies de la resta del món i preocupa de manera especial els efectes de l'explosió a Tianjin, a la Xina. Preocupació per les conseqüències, però també per la manera de tractar el tema i la poca transparència que les autoritats xineses mantenen davant del neguit dels afectats i familiars.
L'actitud no és nova en règims totalitaris i no democràtics, la qual cosa no vol dir que en els sistemes democràtics puguem cantar victòria, però sí que és cert que en països com la Xina els ciutadans viuen a expenses de la voluntat dels seus dirigents i coneixen només allò que els permeten conèixer.
Les notícies que rebem, doncs, són en comptagotes i a més amb totes les reserves del món. En un primer moment ens parlaven d'unes poques víctimes i ara ja passen d'un centenar i de ben segur que la xifra augmentarà amb tots els desapareguts i els ferits greus.
El succés és greu per les conseqüències que comporta en la vida de les persones, però el fa més greu saber que hi ha instal·lacions que són bombes potencials que posen en risc a multitud de persones. Només quan passa és quan hi pensem, però caldria eliminar tot el risc per no haver de lamentar-nos després d'aquests tràgics successos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada