Només passa allò que s'anuncia

Vivim al dia els esdeveniments, però uns ens amaguen els altres. Ens arriba tanta informació que ens fixem en la que ens prioritzen i moltes vegades oblidem les segones pàgines. Aquest exercici no és volgut per nosaltres mateixos, sinó que ens ve donat pel mitjà de comunicació que llegim o observem. Això fa que ens puguin manipular molt fàcilment.

La dificultat de conèixer allò que no interessa que se sàpiga és gran, tot i els avenços de la tecnologia i la facilitat en contactar amb l'altra banda del món. Qui ens diu què està passant a Síria o al nord de Turquia? Ho sabem a través de qui està a favor del poble Kurd, o bé ens arriba a través de la informació oficial de Turquia? I com això qualsevol altra informació de qualsevol altre país.

Però no només ens passa amb l'exterior. A casa nostra també passen coses que no en tenim coneixement, o com a mínim ens arriba molt aigualit. Aquests dies, i des de fa moltes setmanes i fins i tot mesos, la primera notícia de la majoria de mitjans informatius són les eleccions del 27 de setembre, però no passa res més? És cert que també hem llegit alguna cosa sobre el cas Palau, o segones parts del cas Rato, o de l'operació Púnica. Ens arriba, però, amb prou contundència i coneixement de fons de què està passant? És normal que es trigui tant a resoldre els casos, o simplement portar-los a judici?

No vull treure importància a les eleccions autonòmiques de setembre, siguin o no siguin plebiscitàries, però convindria fixar-no en altres notícies, i no només si l'ajuntament de Barcelona treu el bust de l'anterior rei espanyol, o autoritza que l'edifici Agba es converteixi en un hotel, sinó també què està passant amb els pisos okupats, amb les famílies que no tenen ingressos ni estabilitat. Ja se'n diuen coses, però les has d'anar a buscar molt al fons.

És per això que nosaltres podem ajudar a què es parli d'altres esdeveniments i situacions crítiques, exigint-ho a autoritats i món periodístic i aprofitant les xarxes socials per a fer-ne un bon ús.