Que la incapacitat dels partits polítics catalans per consensuar una llei electoral no pugui titllar-se de fracàs, no sé com definir-ho. Em fan vergonya i ells tan tranquils i contents. Poden dedicar-hi trenta anys més i no passarà res. En política sembla que no hi hagi fracassos, simplement es deixen d'assolir els objectius, però no passa res.
Hauria de ser punible l'incompliment de les promeses, dels objectius fixats, i els diputats veterans jubilats, però esclar... no és qüestió de persones, sinó de partits, de consignes partidistes, i aquí rau tot el problema.
A quin partit polític català li interessa modificar la llei electoral, o millor dit, crear una llei electoral catalana? A cap d'ells. Ja els va bé. Es perpetuen en el Parlament, vivint de la política, treballant ben poc.
Perquè no és el mateix ser regidor que parlamentari. En un ajuntament ets molt proper al ciutadà i tens els problemes a l'abast. No et pots desentendre de la realitat social del municipi, dels seus habitants.
M'agradaria que la portaveu del govern català m'expliqués per què considera que no és un fracàs no haver aconseguit consensuar la llei electoral catalana. M'agradaria conèixer-ne les raons per fer aquesta afirmació. Entretant pensaré que es tracta de justificar les pròpies misèries i anar passant el temps. Vergonya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada