Continuo la mateixa tònica i avui més que cap altre dia. Ens hem passat el dia caminant, per dins dels museus i el castell que hem visitat, i pels carrers i parcs de la ciutat, que en té molts. Ahir havia de ploure i no ho va fer, però aquesta nit ha refrescat i durant el dia érem pocs els que continuàvem amb màniga curta. S'agraeix.
Suposo que el procés tira endavant i que els polítics encara no han marxat de vacances. Em fa il·lusió pensar que tot deu continuar si fa o no fa de la mateixa manera i jo vivint al marge. Són per això les vacances, oi?
El darrer que hem visitat, o millor dit, hem contemplat, ha estat la columna erigida amb motiu de les victòries dels anys 1864, 1866 i 1871. Coneguda per "la columna de la Victòria", amb l'Elsa daurada al damunt. Poc es pensaven què passaria pocs anys més tard. Uns fets que varen capgirar la història i que durant molts anys tindran molt present els que ho varen viure, però també els seus descendents.
Quan mires un carrer o un entorn qualsevol de la ciutat et pares a imaginar què hi estava passant allà mateix ara fa menys de trenta anys. Encara que m'ho havien explicat i imaginat, ara sobre el terreny resulta molt més impactant. El següent pas és pensar i intentar imaginar què ens depararà el futur. De moment moltes incògnites.
He rebut més notícies dels fills i tot va bé. Això és bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada