La Vanguardia cada vegada menys plural

Avui s'acomiada José Antich del diari del qual en va ser director, substituït per Màrius Carol. Fins ara ha estat escrivint des de París l'article que avui acaba amb "Això és tot, amics. Fins aviat".

Des de l'arribada de Màrius Carol a la direcció del diari hem pogut observar un retrocés en la seva pluralitat. La Vanguardia et permetia llegir articles de periodistes ben distants ideològicament, i les notícies no tenien un perfil tan marcat contra el fet català i el moviment sobiranista, al qual no calia apuntar-s'hi, però sí tractar més objectivament.

És cert que una cosa és la direcció d'un diari i l'altra l'empresa que el sustenta. L'objectiu, m'imagino, és poder casar les dues parts, de manera que la direcció pugui treballar amb certa llibertat. Potser en temps del director José Antich, el comte de Godó no estava tranquil, i ha estat ara amb el fitxatge de Carol que veu complertes les seves il·lusions.

A Màrius Carol sempre l'havia vist com aquella persona de dretes que es vol fer simpàtic a les esquerres, sense acabar-ho d'aconseguir del tot. Ara, amb la seva responsabilitat de director del diari, no pot fer el joc que li ha agradat tant, i és quan se li veu realment el llautó.

S'ha de dir que durant uns quants anys n'he estat subscriptor, compartint-ho, els darrers anys amb l'ARA. En la darrera renovació de la subscripció em vaig donar de baixa del diari en paper, perquè cada vegada em resultava més carregós llegir-lo sencer. M'imagino que el primer pas és aquest i el següent donar-se de baixa del diari digital.

No és només la ideologia que es manifesta més que mai, i la reducció de periodistes interessants (encara en queden que m'agrada llegir-los), sinó que fins i tot la secció central "Viure" també ha perdut molt d'interès. Les cròniques i notícies del territori català perden interès, a no ser que siguis un amant de l'estil "Caso".

És una llàstima que el diari més llegit a casa nostra, amb una edició en la nostra llengua, estigui perdent interès per part d'una gent que, sense combregar amb la ideologia de l'empresa editora, trobava interessant diferents seccions, sobretot la informació internacional. No em resigno a tenir paciència i veure millorar el diari. Li dono una segona oportunitat.