Els draps bruts es mostren al Parlament

Us haig de confessar que no he seguit en directe tot el que ha succeït al Parlament en relació al cas Pujol. Les compareixences que ha fet la família Pujol i les altres persones implicades en el tema ni el conjunt de preguntes i respostes que segons les cròniques i el que s'està llegint de les declaracions dels diferents partits, tenen molt que desitjar. M'ho he perdut relativament, perquè en tots els telenotícies i diaris se n'ha parlat a dojo.

Aquestes comissions que es creen estan resultant inútils o fins i tot desgraciades. Inútils perquè no s'aconsegueix res del que podria esperar-se, i desgraciades perquè la impressió que et queda, després de veure la intervenció dels diputats és que el seu nivell és molt baix. Ens queixem del nivell de regidors i regidores en molts municipis, però és molt més greu que el mateix passi al Parlament, que hi ha més on escollir.

Ahir amb la compareixença d'Alícia Sánchez Camacho i de la que va ser companya de Jordi Pujol Ferrusola, l'espectacle va pujar de to. Què podíem esperar de la líder catalana del PP? Quina credibilitat té aquesta senyora? L'Ara, avui, titulava amb grans lletres "Camacho es retrata". Ha quedat en evidència les seves mentides sobre el desconeixement que se l'estava enregistrant.

Després de tot, si aquestes comissions aconsegueixen destapar el joc brut dels nostres polítics, potser hauré d'admetre que són necessàries i que ens hem d'empassar tota la porqueria que s'escampa per adonar-nos de qui tenim com a representants nostres a les institucions públiques.