La CUP, gràcies a l'acció de David Fernàndez, havia aconseguit agradar i simpatitzar persones que mai abans hauríem situat en la seva òrbita. Per a molts la CUP era el partit polític d'un perfil determinat de persones, per la qual cosa tenia un llistó que no li permetia créixer en vot, com sí ho fan altres forces polítiques. El tarannà de David Fernàndez a nivell nacional ha estat admirat per persones d'altres perfils que, avorrits amb els partits de sempre, veien en la CUP una alternativa plausible en les properes eleccions catalanes i, fins i tot, en les municipals del mes de maig.
L'actitud de la CUP al Parlament català, que ha acabat amb l'abandonament de la sala amb l'excusa de no sentir-se representats, no li ha fet cap bé, i penso que una part dels vots que tenia mig conquistats, els ha perdut.
Els parlamentaris poden anar vestits com millor els plagui, però el seu comportament ha de ser seriós i no es pot abandonar la sala, per malament que s'hi puguin trobar. Sortint al carrer no aconsegueixen millorar el Parlament, sinó que es converteix en una rabieta sense cap més conseqüència que deixar en evidència la seva impotència o immaduresa.
Es pot ser molt crític amb la decisió judicial dels fets del Parlament. Es pot discrepar amb la decisió del Parlament de recórrer la sentència de l'Audiència Nacional, però això no és motiu per abandonar la seva responsabilitat de parlamentaris escollits per una part del poble català.
Quant a la sentència haig de dir que celebro que el poder judicial valori el Parlament català, i no deixi impunes les agressions amb què es va ofendre Catalunya en el símbol més preuat de la democràcia representativa. Una cosa és manifestar-se, xiulant, insultant i fent tot tipus d'expressions de protesta, però una altra ben diferent és intentar segrestar el Parlament de Catalunya, atacant físicament els parlamentaris escollits pels catalans.
Es pot discutir si la sentència és exagerada, si la pena imposada és desproporcionada, sobretot respecte a altres fets tant o més greus que no els passa res, però personalment no vaig estar gens d'acord que les accions dels manifestants i assaltants als parlamentaris quedessin sense càstig.
David Fernàndez i el seu grup parlamentari havien d'argumentar, com així han fet, la seva opinió contrària, manifestar el seu desacord amb la sentència i amb el fet que fos el Parlament qui recorregués la resolució de l'Audiència Nacional, però mai abandonar el Parlament on hi són perquè els hem escollit.
Avui la CUP ha perdut una part dels simpatitzants que s'hi havien apropat darrerament, i qui sap si això quedarà palès en les properes enquestes d'opció de vot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada