És curiós com el PP critica Mas per anunciar les eleccions nou mesos abans, mentre Rajoy està de campanya electoral d'unes eleccions que encara no tenen data, més enllà del mes de setembre. O potser és que, seguint l'exemple de Susana Díaz a Andalusia, considera més beneficiós per al seu partit avançar-les també.
Mas i Junqueras pacten un avançament de les eleccions per aconseguir el sí sobiranista. Susana Díaz acomiada IU per poder avançar les autonòmiques andaluses amb l'excusa d'estar en minoria. Ara, després dels resultats a Grècia, quants canvis més haurem de veure?
Pablo Iglésias es fregava les mans en veure que Syriza gairebé aconseguia la majoria absoluta. Això li dóna ales, però haurà d'estar patint tota l'estona no fos cas que el projecte grec fracassés i amb ell totes les expectatives de Podemos.
El 2015 es presenta com un any de sacsejades. Ho ha fet Syriza a Grècia i es preveu el mateix a Andalusia, Catalunya i Espanya, amb la vista posada en Podemos. ICV s'ha avançat a qualsevol situació de fracàs i ha pactat a Barcelona fer front comú amb Guanyem i Podemos. S'ha hagut d'empassar la crítica a una mala gestió de la política municipal a Barcelona, quan ells han format part del govern fins fa quatre anys. Però ja sabem que d'escrúpols en política, molt pocs.
El PP ha començat la campanya electoral que pot durar tot un any si el president espanyol apura fins al màxim el període de què disposa per convocar les generals. Una campanya que serà llarga i probablement avorrida. Els grans dimonis populars són Podemos i els catalans. Fixeu-vos que del PSOE pràcticament no en parlen, i és que ara per ara són els més propers a ells, i alhora inofensius.
És per això que Susana Díaz prepara l'estratègia per fer fora Pedro Sánchez i aconseguir liderar el socialisme espanyol. Una vegada més el PSC haurà ficat la pota en defensar el líder equivocat. És ben bé allò de trepitjar m...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada