L'argument que s'ha donat i hem donat davant l'assassinat terrorista de 12 persones a la redacció de la revista Charlie Hebdo ha estat l'atac a la llibertat d'expressió. Cal, però, ser molt cauts a l'hora de titllar els fets i no caure en la hipocresia en què, per exemple, a Espanya es cau sovint quan es parla de llibertat d'expressió.
Creieu realment que a Espanya hi ha llibertat d'expressió? Com podem interpretar la imputació de l'humorista Facu Díaz per part de l'Audiència Nacional? Com podem interpretar el tancament de diaris o setmanaris espanyols perquè no ha agradat el que s'hi ha dit o dibuixat? Tots recordem exemples que no cal que us relacioni.
La resposta més coherent a l'atac d'aquest dimecres a París seria de protesta i rebuig a la matança d'unes persones perquè els assassins es varen sentir ofesos; el rebuig al fals dret a matar qui no t'agrada pel que fa i diu, però si defensem la llibertat d'expressió l'hem de defensar sempre. És evident que no és el mateix l'assassinat que la clausura d'un rotatiu, però en ambdós casos és un atac a la llibertat d'expressió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada