La Marató de TV3 ha esdevingut el símbol de la generositat i solidaritat del poble català. Un fet que ens enorgulleix i em fem bandera. Tot i que la majoria hi estem a favor i en parlem bé, també hi ha qui ho critica. No es perdona que només siguem solidaris una vegada a l'any, però això no és cert. Jo crec que en el fons sempre demostrem la nostra solidaritat, que evidentment es pot millorar, però que una vegada a l'any ens unim per mostrar aquesta nostra solidaritat a la comunitat.
És important no caure en el derrotisme i criticar-ho tot. S'ha de potenciar totes les iniciatives positives, sense voler anar més enllà. Perfectes no ho serem mai, però sí que necessitem valorar els petits gestos i no deixar que ens aigualeixin la festa.
Un dia com avui, dedicat a les malalties coronàries no puc oblidar-me d'en Jordi Canal, company de feina i que ens va deixar sobtadament a primers d'any. De fet no l'hem oblidat i el tenim molt present cada dia perquè en Jordi era únic. Avui, però se'ns fa més present i ens fa desitjar encara més que avancin en l'estudi d'aquestes malalties per aconseguir evitar morts sobtades com les d'en Jordi.
El nostre món és complex i divers, i és cert que hem perdut valors, que cada vegada anem més a la nostra i ens oblidem dels que tenim al costat, però jo em resisteixo a acceptar que ho hem perdut tot i sóc capaç de veure en les reaccions espontànies la bondat de la majoria, i, en diades com la d'avui, també el saber estar al costat de la gent que no ha tingut la mateixa sort que nosaltres.
Actes com el d'avui són el mirall a què s'hauria d'emmirallar l'administració pública, per adonar-se que és aquest el seu paper a jugar. Vetllar per a la majoria de la població, unir esforços i treballar per créixer en coneixement i ciència, per millorar el nostre futur.
Gràcies a totes les persones que fan possible l'èxit de la Marató de TV3.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada