Tal com ja s'havia comentat, pare i fill han sortit de la presó per poder celebrar el Nadal en família. La seva estada a la presó ha estat de 38 dies, gairebé tants anys com ha durat el procés, i ja han obtingut el tercer grau. De fet, el senyor Millet encara no hi ha entrat i tot fa pensar que, sense desitjar-li res de dolent, abans entrarà a la caixa.
Ahir ens va sorprendre la notícia que Fiscalia demana explicacions a alts càrrecs del govern Zapatero pel cas Castor. A bona hora! no sé si les reaccions de Fiscalia són sempre fruit de la pressió social i política, o bé és una pura coincidència. La llàstima és que el govern espanyol anés tan de pressa a pagar la indemnització. Esclar que no la pagarà el govern, sinó tots nosaltres, per això tanta pressa, s'ha de quedar bé amb els grans empresaris que el dia de demà et poden col·locar en un consell d'administració.
I després que ens vinguin a dir que vivim en un Estat seriós, amb aquesta colla de lladres i incompetents que des de fa molts anys ens governen. No estic parlant només dels actuals del PP, que són un cas extrem, sinó també dels ministres i governs anteriors. Ministres com el senyor Clos que quan jurava ni sabia quin ministeri li corresponia.
Si Podemos entra amb tanta força és perquè defensa un sistema totalment antagònic amb el del PP i que el PSOE no ha estat capaç de portar a terme mai. L'analogisme entre la incursió de Felipe González i Pablo Iglesias em fa témer el pitjor, que tot quedi en grans discursos sense cap base ni molt menys resultats.
Però com que avui és Nadal, acabem el post amb un bri d'il·lusió i confiança en el futur. Us desitjo una bona nit de Nadal i, si és possible, que també neixi en vosaltres una nova il·lusió en el futur que ens espera, que no sabem quin és, però desitgem que sigui de felicitat, pau i bona salut. Bon Nadal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada