Ara que tothom parla de transparència i que els governs de la Generalitat i de l'Estat ensenyen les seves 'intimitats', caldrà veure fins on arriba tot, perquè amb l'excusa que es dóna a conèixer els imports dels sous, s'amaguen dietes i altres guanys que, sumats, donen unes xifres molt diferents. Està molt bé dir que el president del govern té un sou de només 78.000 euros, però cal sumar-hi totes les despeses que s'estalvia, que no són poques. I amb això no vull dir que cobri massa, sinó que caldria explicar-ho tot.
El darrer cas conegut és el d'en Marc Márquez que ha anunciat que canvia de residència per estalviar-se de pagar molts diners. Ho sento per ell, que evidentment no és ni el primer ni el segon, ni serà el darrer, però és una manca de respecte a la resta de ciutadans, i de la mateixa manera que li lloem els mèrits li hauríem de criticar el fet.
Ja sé que en aquest país tot el que diu la llei és sagrat i no és té en compte ni els valors, ni la legitimitat dels actes. Amagar una herència en un paradís fiscal no és pitjor que empadronar-te en un altre país només per estalviar impostos. El primer actua contra la llei i en canvi el segon no la transgredeix, i només el primer en rep les conseqüències i tots el recriminem.
De la mateixa manera quan avui Madrid homenatjava Montserrat Caballé pensava en el tracte diferenciat que Hisenda li havia aplicat, quan llegeixo que Marc Márquez se'n va a Andorra per estalviar impostos, penso que les lleis no són justes, sobretot en detriment dels que menys recursos tenen. Aquest és el model de país que sembla ser que Podemos vol canviar, però de moment ja ha fet marxa enrere en alguns plantejaments i un dels seus dirigents ha cobrat diner públic fraudulentament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada