Relleu a l'arquebisbat de Madrid. Els catalans ja no som el dimoni

Si bé és cert que una persona sola no canvia una institució, és evident que hi pot ajudar en gran mesura si hi ocupa un lloc rellevant. Amb la sortida de Rouco Varela, estic convençut que l'Església espanyola, la seva jerarquia, no serà la mateixa i sintonitzarà millor en el nou enfoc que el Papa Francesc està donant a la cúpula eclesiàstica.

Avui llegia unes declaracions del nou arquebisbe de Madrid a preguntes dels periodistes, i jo penso amb tota la intencionalitat política, en què demana respecte a les diferències dels pobles que integren Espanya. Ja no és el discurs radical anticatalà de Rouco Varela, sinó que hi col·loca matisos, un fet que avui no és fàcil de trobar. Perquè ara tot és blanc o negre i el radicalisme està present a les xarxes socials, però també a la vida política del nostre país.

Avui, però el que més ha destacat en la premsa és l'escorcoll i detenció momentània del fill petit de l'expresident Jordi Pujol. Se n'ha parlat molt perquè uns hi veuen un atac a les aspiracions sobiranistes catalanes i altres el morbo de veure enfonsar l'imperi Pujol Ferrusola, i no penso en la senyora Victòria Àlvarez, que ha declarat que "avui és un gran dia per a tots els espanyols".

Cada dia que passa es va fent més feixuc l'aire que es respira i tothom té la vista posada al 9N, escoltant rumors i hipòtesis sobre què farà el govern espanyol. El dilema està en saber si presentarà un nou recurs, ara contra el nou 9N, o bé permetrà que els catalans es manifestin el dia 9N. És una llàstima que dediquem tant temps i esforços en un sol assumpte i perdem energies per combatre altres problemes que ens afecten, sobretot a les persones amb menys defenses. Però que ningú pensi que el temps el fan perdre els sobiranistes, i que per això ens hauríem d'oblidar de la consulta, sinó que amb una actitud diferent per part del govern de l'Estat, tot hauria passat sense tanta expectativa.