Voldria pensar que el diàleg encara és possible

L'actitud i comentaris del govern català a totes les decisions preses pel govern espanyol cansen i avorreixen molt, tot i així trobo a faltar la veu del PSC, del futur nou líder, el senyor Miquel Iceta. Per què no comenta res sobre Wert o Gallardón? no m'agrada llegir cada dia les queixes del govern català, però què podem fer? 

Estic d'acord amb la necessitat de diàleg i entenc la insistència d'Iceta, però el diàleg és cosa de dos, i creu Iceta que la culpa només és de Mas? si Mas no manté la idea de convocar la consulta, què ens fa pensar que Rajoy s'asseurà a negociar? El nou rei parla del català i la singularitat de Catalunya, però què està fent el seu govern?

M'agradaria creure que aparcant la consulta ens podríem asseure i canviar el tracte que rep Catalunya d'Espanya, però no puc. Diuen que gat escaldat, d'aigua tèbia fuig. Ni les promeses de Zapatero, i molt pitjor des de l'arribada de Rajoy al govern espanyol, han representat cap tipus de millora per als catalans. Totalment el contrari, els darrers anys hem sofert tot tipus de menyspreu, pèrdua d'autonomia i capacitat de gestió. Ja no és només el finançament, sinó també tot allò que ens caracteritza. L'Estatut es veu retallat constantment amb l'aprovació de lleis que el condicionen i limiten.

Voldria pensar que la tercera via és possible, però no en aquest país. De ben segur que seria la millor opció, però no amb Espanya, on els seus governs successius han demostrat que només ens volen per xuclar-nos els diners, ataquen la nostra llengua i cultura, des de fora, però també des de dins, amb el PPC i C's com a principals protagonistes. D'aquí la meva decepció amb el PSC.