En hores baixes per al PSOE cada dia hi ha renúncies a optar a la seva secretaria general. A l'anunciada per Rubalcaba s'hi ha anat sumant les de Patxi López, Carmen Chacón i ara Susana Díaz. És com si ningú es volgués complicar la vida o, en algun cas, es reservés per liderar la candidatura a cap del govern espanyol.
He llegit les raons de Susana Díaz a la seva renúncia i les he entès. La presidència del govern andalús és prou significativa i implica suficient dedicació com per rebutjar altres funcions. El PSOE a Andalusia ha resistit, encara que sigui amb el suport d'IU. A Andalusia no ha passat el mateix que a Extremadura on, els que no coneixem tots els entrellats, no entenem que IU donés suport al PP.
Però els catalans vivim les nostres històries i tenim un singular protagonista en la persona de Duran i Lleida. Aconsegueix el que es proposa: sortir a les primeres pàgines dels diaris, sense cap motiu important; només es tracta de fer reflexions en veu alta i després negar-ho tot. I nosaltres hi caiem una vegada rere l'altra. No ens el creiem, però en parlem i li donem protagonisme, que és exactament el que busca.
Però també en Pere Navarro ha badat boca. Insisteix en la necessitat de modificar la Constitució i reconèixer les singularitats de la nació catalana. Ha 'perdonat' els diputats 'díscols' i sembla que vol refer llaços, però alguns pensen que ha fet tard. Sigui com sigui, el més important és sortir als diaris, encara que sigui a la manera Duran i Lleida. Els lectors i opinadors som tan innocents, que continuem fent-los cas. D'això viuen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada