Avui sí, avui toca fer valoracions dels resultats de les eleccions europees d'ahir diumenge, i si tothom s'hi veu en cor, perquè no ho puc fer-ho jo també?
En clau catalana és clar que el PSC continua el seu trajecte pendent avall i el PP és un partit gairebé testimonial. Els dos grans partits espanyols ocupen a Catalunya llocs menors. Això passa en les eleccions autonòmiques, les generals i ara en les europees. A les municipals, cada terra fa sa guerra, però també han anat reduint el nombre de ciutats on han guanyat.
A part d'aquestes dades reals hi ha les opinions que cadascú exposa i les lectures que es fan de les xifres resultants. Hi ha qui accepta la derrota, però també hi ha qui es defensa o intenta dissimular-la penjant l'etiqueta a l'adversari. No podem oblidar que els partits que porten motxilla, és a dir, que governen o ho han fet, els vots els són més costosos. Aquelles forces que no han tingut mai responsabilitat de govern, poden fer moltes promeses i criticar molt als que sí n'han tingut, i a vegades som poc justos a aquests. Una mica el que comentava el president Mas dels marrons que han hagut de menjar-se.
Estic d'acord amb qui diu que sense el president Mas no hi hauria cap possibilitat que es convoqués la consulta, i per tant que ERC té clar que el necessita, i si no ha volgut entrar mai en el govern, és perquè sap que això els cremaria i no li facilitaria el creixement que ara han tingut.
El senyor Rubalcaba ha entès bé que havia de marxar i que probablement no li va fer cap favor al PSOE quedant-se en lloc de cedir el pas a Chacón. A casa nostra el senyor Navarro és prou orgullós com per creure's que no és el culpable del camí que segueix el PSC i continua essent incapaç de fer una autocrítica. Fins ara ha preferit aprimar el ventall de maneres de pensar del partit, pensant que l'enfortia, però s'ha trobat que ha perdut vots. Per què? això és el que no vol saber o, si ho sap, no vol que se sàpiga. Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada